La llet de vaca, convenientment batuda després de ser pasteuritzada per evitar microorganismes, es convertirà al final del procés en mantega. Encara que ara es pot elaborar mitjançant processos industrials, encara es troba artesana, pastada per les mans curoses que baten la llet amb paciència, fins a obtenir un producte sòlid.
La mantega és un aliment molt gras, ric en greixos saturats, colesterol i calories, pel que és recomanable per a esportistes o persones que requereixin un important consum energètic. A més no és un aliment que estigui renyit amb una dieta sana i equilibrada i és molt fàcil de digerir a pesar del seu contingut gras.
Des de Grècia i Roma, el seu ús es va estendre amb aplicacions similars a les de l'oli. Els escites ja la consumien com a aliment i la van portar com a part de la seva cuina en les seves migracions cap al sud i l'oest. A Grècia, fins que no van arribar els escites, no es coneixien les seves propietats culinàries i només es feia servir com a pomada que, aplicada sobre les ferides, ajudava en la seva cicatrització. Els romans li donaven idèntic ús que els grecs. De fet, Juli Cèsar en les seves campanyes contra la Galia va quedar horroritzat en comprovar que els gals la utilitzaven en la seva alimentació. Al llarg de la història, es va anar estenent per tot Europa a través dels segles, utilitzant-la amb usos similars als de l'oli i que ha fet de zones com la regió de Normandia i països com Dinamarca cèlebres per les seves mantegues. També és present en cuines com l'àrab o la hindú.
Tipus de mantega
Hi ha diversos tipus de mantega, però es poden distingir bàsicament dues:
- Mantega àcida: abans de l'acidificació de la nata
- Mantega dolça: després de l'acidificació de la nata. Aquesta és la mantega considerada com tradicional. A més se li pot afegir sal o no, obtenint mantega salada o dolça segons el cas (la salada es conserva millor). I, per descomptat, es pot elaborar a partir de la llet de molts animals, sent els més corrents en occident la mantega de ovella, vaca o cabra.
Valor nutritiu
Solem comprar mantega perquè ens agrada el seu sabor, ja sigui per untar en pa o per realçar el gust de qualsevol altre aliment. Però hem de tenir en compte certs aspectes: la qualitat, valor nutritiu i sabor. La mantega té un alt contingut de greixos, greixos saturats, colesterol i calories, però molt poques vitamines i minerals. Una cullerada de mantega conté 12 g en total de greixos, 7 g d'àcids grassos saturats, 31 mg de colesterol i 100 calories. El consumidor haurà de consultar la taula de nutrició que apareix en l'etiqueta de cada producte per assabentar del contingut nutritiu d'aquest aliment i si convé al seu règim diari habitual d'alimentació. És aconsellable seguir una dieta baixa en greixos, greixos saturats i colesterol per reduir el risc de patir certes malalties i contribuir a mantenir un pes saludable. Els nutricionistes recomanen que tots els greixos, com ara la mantega, es facin servir amb moderació. A causa del seu delicat sabor i aroma, la mantega és molt sensible als sabors més forts d'altres aliments.
Conservació
Conserveu la mantega en el seu embolcall o protecció original fins que estigui a punt de fer-la servir. Congeli tota la mantega que no pensa utilitzar en 2 o 3 dies. La mantega congelada es conservarà bé durant dos mesos. Perquè es pugui untar fàcilment, guardi a la nevera la quantitat que pensi necessitar durant uns pocs dies. Traieu-la de la nevera de 10 a 15 minuts abans d'usar-la.
Com utilitzar la mantega
Per tallar netament la mantega, cobreixi el ganivet amb paper encerat (parafinat). Si s'unta mantega al pa de sandvitx, aquest quedarà més humit i saborós, i evitarà que el contingut xopi el pa.